domingo, 13 de junio de 2021

GOVERN DEL CANVI: 2 ANYS AMB BALANÇ POSITIU

Aquests dos anys han estat intensos: canvi de govern, temporals i pandèmia. Fets que han posat a prova tots els governs, i més el nostre amb una experiència inèdita, com ha estat la configuració d’un govern a tres. Els i les socialistes, tal com dèiem durant la campanya, vàrem ser decisius en la formació del GOVERN DEL CANVI, la ciutadania hi va confiar. Cal posar de relleu la generositat d’ERC i CUP, i l’aposta ferma del PSC, tots vàrem saber llegir els resultats electorals i vàrem actuar conseqüentment, era qüestió de salut per a la ciutat, generar il·lusió, i donar el tomb que necessitava Sant Cugat. Dos anys després diem que ha estat molt positiu el canvi, ens hem esforçat i hem realitzat canvis significatius en la gestió de la ciutat i d’entendre-la, de ser sensibles amb els barris. Hem après com entomar els reptes sobrevinguts, fer-ho amb l’empatia suficient als problemes de la ciutadania, afrontant les necessitats i demandes socials, així com lluitar contra els desequilibris del municipi. Hem fet front a la

PANDÈMIA COVID19, mobilitzant tots els recursos possibles per suplir les mancances d’altres, per donar cobertura a situacions i reforçar serveis que mai ens haguéssim imaginat haver-ho de fer. Però també hem tirat endavant projectes fixats en el pacte de govern com l’emergència climàtica i l’habitacional, endreçar i apuntalar l’estructura municipal, elevar el nivell del manteniment de la ciutat, donar suport al teixit empresarial i a les famílies vulnerables, garantir els serveis educatius, culturals i esportius... I això ens compromet a continuar treballant amb responsabilitat, rigor, transparència i sensibilitat.

Article publicat en l'edició en paper del Tot Sant Cugat el 11/06/2021

sábado, 29 de mayo de 2021

UN GOVERN QUE NO RESPON A LES NECESSITATS DE CATALUNYA

El president Pere Aragonès ja ha pres possessió, però un cop es coneix la composició del nou govern torna a abaixar l’ànim. No creiem que aquest govern respongui a les necessitats de Catalunya, ni tampoc que s’erigeixi per governar a tots i totes les catalanes. Molt haurà de treballar per guanyar la confiança, tant malmesa, no pel què s’ha trigat a arribar a un pacte, ja que tothom sabia que s’acabaria produint, sinó per la fluixesa i les expectatives aixecades. De nou ERC i la CUP s’han sotmès a fer possible que la dreta de sempre segueixi governant. El pragmatisme convergent i de “peix al cove”, practicat en primera essència i el manteniment de càrrec i de l’estatus quo, ha donat els seus fruits. Mostra d’això, i dissimulat entre consellers independentistes “independents” sobresurt la figura convergent de soca-rel del vicepresident. Ben conegut a Sant Cugat pels que seguim i estem en política, forjat en la Joventut Nacionalista de Catalunya (els cadells convergents) es va iniciar essent càrrec de confiança d’un alcalde convergent a la ciutat, després va passar a ser regidor convergent i finalment a càrrecs a la Generalitat convergent. Després ens voldran fer creure i ens diran que JuntsxCatalunya no té res a veure amb la encara no extinta Convergència Democràtica de Catalunya. Si, estem parlant de la mateixa convergència que han fet i desfet l’urbanisme de tres dècades, afavorint la desigualtat i que s’ha lucrat amb el famós 3%. Crec que Catalunya hagués hagut de mirar de nou cap a l’esquerra. Malgrat això i pel bé de Catalunya esperem que es governi per a tothom i s’abandonin quimeres mentre ens preparem per la recuperació.

Article publicat al TOT Sant Cugat (edició paper 28/05/2021)

viernes, 14 de mayo de 2021

L’INDEPENDENTISME VOL ELECCIONS ABANS DE DEIXAR PAS

Sembla que no es posen d’acord. Perquè? Doncs perquè ara hi ha més coses que els separen que els uneixen. En el temps pandèmic que vivim sembla que per fi els ha fet despertar del somni i prioritzar l’eix social al eix nacional. Els darrers moviments de l’independentisme així ho demostren. Diuen que volen evitar unes noves eleccions en una mostra de desesperació, però sens dubte si acaben pactant es mostraran les debilitats d’un o de l’altre, el tercer en qüestió no sembla importar gaire per més que s’intenti posicionar. Si cedeix ERC mostrarà debilitat i així no es pot liderar un país. Si pel contrari és JuntsxCat que es queda fora del govern hauran de repensar-se i veure com perden posicions i poder en el mapa català, un poder que han ostentat durant molt de temps i que s’hi juguen quasi 500 càrrecs dels quals una gran majoria porten vivint durant dècades, hi ha persones que no han fet res més en la seva trajectòria professional, per tant es veuran molt “orfes de professió”.  


Si ens ho mirem amb distància, l’independentisme necessita demostrar que el famós 52% aconseguit a les urnes en la participació més baixa de la història és positiu, per anar a on? S’han d’autoconvèncer dient que tenen la força necessària, per a fer què? Ni ho saben. Uns tenen molt clar que no volen estar tutelats i altres que han de seguir donant oxigen a Puigdemont a través del consell de no se sap quina república.

Una cosa la tenen clara: els interessar posar abans el veto més extrem al PSC - partit que va guanyar les eleccions- que a l’extrema dreta. L’independentisme s’entossudeix a excloure els que pensen diferent, exclouen a la meitat de Catalunya. Volen governar “pel seus”, volen la pàtria pels seus i mentre el seu poble perplex de tant engany. Tots són presoners dels retrets creuats, de les línies vermelles, de les rancúnies. És “off the record” que no es suporten, que es seves relacions al Parlament de Catalunya estan deteriorades i que no col·laboren, només mostren conjuntament quan han d’aguantar el pla de la bandera.

És per això que cal tenir mirada llarga, aquest país el construirem entre tots o no tirarà endavant. S’ha d’arribar a acords amb tots els partits demòcrates. S’ha de mirar l’exemple en els pactes locals o supralocals, que han aconseguit relativitzar els seus  objectius i ser pragmàtics i unir esforços de formacions polítiques diferents i a vegades antagòniques pel bé comú. I si un no s’és capaç de fer-ho, s’ha de deixar pas, que tal als que varen guanyar les eleccions? Que tal un govern progressista i d’esquerres que està governant en tantes administracions, inclús a l’Estat? Què tal una mica d’humilitat i mirar a la cara del ciutadà i dir-li que volen resoldre els seus problemes i no continuar generant-ne més? Ja contesto: abans eleccions que deixar pas.


Aricle publicat al Nació Digital 15/05/2021


miércoles, 12 de mayo de 2021

LA DERROTA DE L’INDEPENDENTISME

Els darrers moviments de l’independentisme per evitar unes noves eleccions és una mostra de desesperació, d’uns per no perdre posicions en el mapa del poder a Catalunya que han ostentat durant èpoques. D’altres que des de la seva minoria han condicionat els futurs pactes i el grup majoritari crema els seus darrers cartutxos acostant posicionaments amb forces antagòniques per intentar sumar. Però l’independentisme necessita demostrar que aquest 52% aconseguit a les urnes en la participació més baixa de la història és positiu, volen a través de l’autoconvenciment que tenen la força necessària, mentre posen un veto sanitari més extrem al partit que va guanyar les eleccions. Tots són presoners dels vetos creuats, de les línies vermelles, de les rancúnies i de la necessitat dels 500 càrrecs públics que hi ha en joc.

És per això que cal tenir mirada llarga, aquest país el construirem entre tots, arribant a acords i entesa amb tots aquells partits que tinguin la democràcia com el seu màxim exponent. Però no, l’independentisme s’entossudeix a no mirar al costat, a excloure els que pensen diferent és a dir a l’altra meitat de Catalunya, volen governar “pel seus” i a més alguns ho volen fer a través d’òrgans i d’entitats no elegides democràticament per la ciutadania. Volen mantenir el seu “status quo”, i mentre l’anomenat poble perplex de tant engany.
L’exemple en els pactes locals o supralocals, que des de la seva heterogeneïtat han aconseguit focalitzar en objectius comuns a forces polítiques diferents. I si un no és capaç d’això s’ha de deixar pas a un altre, perquè aleshores voldrà dir que no hi ha capacitat per a governar un país.

Article publicat al TOT Sant Cugat el 12/05/2021

lunes, 10 de mayo de 2021

2 ANYS DE MANDAT DEL GOVERN MUNICIPAL (entrevista)

1) Què és el més positiu d’aquests dos anys de mandat del govern?

Sens dubte el canvi de tarannà en la manera de governar, les prioritats i els objectius. Una nova mentalitat per afrontar els reptes de ciutat. La gestió de la pandèmia COVID19 amb la mobilització de 16 Md’€ el 2020 i de 6-7 Md’€
d’entrada pel 2021.

2) Què queda per fer o millorar?

Molt, tant a nivell de funcionament perquè tot vagi millor, posar-nos al dia en temes com la contractació, organització i personal. I a nivell de ciutat en matèria d’arranjament de carrers, mobilitat, habitatge, equipaments... 32 anys pesen molt.

3) Nota global del govern municipal. En aquest cas tan sols posar nota

7-8

4) Què és el més positiu de l'oposició?

No he sabut trobar gaires coses, el xoc frontal històric que hi havia amb Cs ara s’ha vist reforçat amb JuntxStCugat, potser inclús els primers tenen una actitud a més col·laborativa. No n’hi ha prou en dir públicament que estenen la mà, s’ha de fer.

5) En què ha de millorar l'oposició?

La seva tasca és ajudar a millorar la ciutat -nosaltres així ho enteníem. Deixant de banda la crispació, tenint ganes de pactar, no només amb els simbolismes, sinó en temes de ciutat: pressupostos, el pla d’actuació, les mesures contra la COVID19...

6) Nota global de l'oposició? En aquest cas tan sols posar nota

3-4


Entrevista realitzada a l'edició de paper maig 2021 MAGAZINE ST CUGAT plana 22

martes, 13 de abril de 2021

LA INCOHERÈNCIA DEL CONFINAMENT COMARCAL

Quan es diu que els municipis han de tenir un paper més actiu, és també escoltar, i el govern no escolta. Quan la posició de diferents alcaldes i alcaldesses parlen de tenir un confinament perimetral en l´àmbit metropolità, de les terres de l’Ebre o del Pirineu ho diuen amb arguments i realitats plenes de coherència.

Certament les relacions territorials no es corresponen a dia d’avui, amb una llei comarcal superada i obsoleta en quan a la seva gestió administrativa i territorial, ja que prové de l’any 1936 malgrat les seves modificacions. Hi ha moltes gestions administratives que no es corresponen als propis límits comarcals, tampoc responen als serveis prestats, com ara els partits judicials, àrees de salut, àrees bàsiques policials, gestió de l’Estat entre d’altres.


Els i les socialistes ens afegíem a la proposta de molts municipis, de diferents colors polítics, perquè el confinament perimetral no respon a la realitat, ni a la necessitat del teixit econòmic, ni dels seus habitants. I que nomes ha estat pensat pels desplaçaments de caps de setmana. Així doncs, mostràvem la nostra disconformitat a la proposta del Govern de la Generalitat i del PROCICAT perquè el confinament perimetral és irracional i incoherent.

La singularitat de Sant Cugat fa encara més incoherent la proposta, som vallesans però mirem a la metròpolis en moltes de les actuacions, però com el nostre la resta de municipis metropolitans, o d’altres, en què els seus vincles diaris no es concentren a nivell comarcal, sinó que responen a un radi d’acció més ampli. Cal un govern a la Generalitat coherent i racional, sòlid, sense incerteses, ni desori, ni desconfiança.


Article publicat a TOT St Cugat el 13/05/2021

domingo, 11 de abril de 2021

EL CONFINAMENT NO RESPON A LES NECESSITATS


Estem disconformes amb la proposta
de la Generalitat i del PROCICAT de decretar un confinament perimetral en l´àmbit comarcal, una norma que no respon a les necessitats reals ni del país ni de la ciutadania.

Ens sumem a la proposta de municipis, de diferents colors polítics, i d’altres indrets de Catalunya (Terres de l’Ebre o Pirineu) a fer un confinament perimetral d’acord amb la realitat i la mobilitat dels seus habitants i del teixit econòmic, no només pensant en els desplaçaments de caps de setmana de qui pot permetre’s una segona residència o una sortida.

Hem de ser valents i dir-ho ben clar, la doble singularitat del nostre municipi, vallesà i metropolità, fa incoherent la proposta, però com el nostre, la resta de municipis metropolitans, o d’altres en què la vida no es centra en la seva comarca sinó en un radi d’acció que obliga a desplaçaments constants, laborals, per necessitat i familiars.

Perquè hem deixat passar Setmana Santa? si tothom sabia el què passaria, el Govern es queixant de la presidenta de la Comunidad de Madrid (i amb raó) però ha actuat com ella. Mentre no hi hagi un govern sòlid a la Generalitat, seguirà la incertesa, cal sortir d’aquest desori, més d’un any de desgast i de desconfiança, hem de tornar cap a la via de la racionalitat i la coherència.

Article publica a l'edició paper de  MAGAZINE del més d'abril 2021


GOVERN DEL CANVI: 2 ANYS AMB BALANÇ POSITIU

Aquests dos anys han estat intensos: canvi de govern, temporals i pandèmia. Fets que han posat a prova tots els governs, i més el nostre amb...