sábado, 2 de febrero de 2019

ALGÚ HAURÀ D'EXPLICAR EL PERQUÈ NO




Aquesta setmana s'ha produït una votació al Congrés dels diputats que ha permès derogar el Reial Decret de Llei (RDL) sobre les mesures urgents en matèria d'habitatge i lloguer.
Ara que des de Sant Cugat ens hem posat tots d'acord per incrementar mesures en favor de l'habitatge, sembla mentida que el tactisme i estratègia electoral esborrin d'una plomada la voluntat de presentar batalla al problema que estan patint tantes famílies.
Del PP i de Cs ja ningú s'espera res donada la seva batalla per veure qui és més de dretes o conservador, però algú haurà de posar en evidència el posicionament d'ERC i Comuns en tirar enrere allò que ens afecta de manera directa.
La proposta del govern en forma de RDL pretenia revertir la manca de les polítiques del PP en matèria d'habitatge i que van provocar pujades desorbitades dels preus (lloguer i venda) que donava resposta política i urgent al problema de l'accés a l'habitatge, ja que tenien una immediatesa sense haver d'esperar una tramitació llarga i feixuga en l'elaboració d'una llei, i que a la vegada ajudava en primera instància als ajuntaments de manera directa.
Aquestes formacions polítiques no han permès derogar la reforma liberalitzadora de 2013 del govern Rajoy, i per la qual es varen conjurar. Una reforma que no servia per estimular el mercat del lloguer a la baixa, i sí que ajudava a augmentar els preus de lloguer i de venda, donant lloc a especulacions dels grans lobbies promotors i constructors de l'habitatge.
Hauran d'explicar perquè continuaran permetent les pràctiques abusives de les fiances, on els arrendadors podran continuar reclamant més de dos mesos de fiança. En aquest sentit estaria bé recuperar alguna acta de sessions del Consell d'Administració de PROMUSA com els consellers d'ERC i d'ICV batallaven per abaixar aquesta mesura en contra la llei, perquè al ser una empresa municipal "ens ho podíem permetre".
També hauran d'explicar perquè afavoreixen de nou la desestabilització del mercat de lloguer i no permeten l'ampliació del nou termini mínim dels contractes de lloguer a cinc anys. Aquest també segueix sent un cavall de batalla des de l'esquerra almenys des del posicionament socialista.
Ens agradarà saber perquè volen desprotegir als inquilins en els processos de desnonaments, evitant que els Serveis Socials intervinguin en cada cas per donar solucions habitacionals als afectats, mentre es posen davant de la porta per evitar el llançament que expliquin a les persones perquè han votat en contra que els ajuntaments puguin actuar amb anterioritat i que han afavorit la pèrdua d'aquesta protecció tal com contemplava la mesura del RDL.
Aquests grups hauran d'argumentar perquè permetran que els pisos turístics segueixen a l'empara de la Llei d’Arrendaments Urbans (LAU), evitant que aquests immobles no es gestionin com una activitat professional, sinó com un "lloguer temporal" més.
I finalment també hauran de dir perquè deixen perdre oportunitats que incorporava aquesta proposta del govern, com ara que els ajuntaments poguessin reinvertir el seu superàvit en la promoció d'habitatge social (ara ja no es permet), i això que aquí a Sant Cugat alguns n'han fet "pal de la seva bandera" en matèria d'habitatge. També en matèria fiscal respecte i que contemplava que l'IBI en contractes de lloguer social es deixés de pagar, o la pèrdua de la possibilitat de bonificar fins al 95% de l'IBI per als habitatges de lloguer subjectes a preus limitats. I potser el més greu, la que habilitava la suspensió del procediment de desnonament fins a trobar una alternativa habitacional per part de l'Ajuntament, empodarant a l'administració més propera per actuar.
Com a cop d'atenció al govern és massa cru, sobretot per aquelles persones afectades o en situació d'inestabilitat del seu habitatge, tampoc s'entén que una de les anomenades "confluències" com és Compromís, sí que hi donés suport. Crec que quan es dóna un vot de confiança, com va ser en la moció de censura, s'ha de deixar un marge abans d'intentar desestabilitzar.
Tot això ho hauran d'explicar ells, a nosaltres els i les socialistes ens pertoca seguir treballant, des de la responsabilitat que ens toca en cada institució, des del Govern de l'Estat amb el propòsit de crear una Llei Estatal de l'Habitatge, que posi l'accent en el caràcter social, que contempli totes aquelles mesures que ara han estat vetades, Tot això requereix un procés més llarg i complex per tirar-ho endavant paga la pena començar, amb un primer pas com és l'aprovació dels pressupostos generals de l'Estat. Crec que és força interessant donar una ullada al "Plan Estatal de Vivienda" amb més línies d'ajut de 650 M d'€.
Mentre alguns hauran d'explicar el seu posicionament i el perquè no, les i els socialistes explicarem les nostres propostes i el perquè Sí.

jueves, 31 de enero de 2019

SANT CUGAT ES MEREIXIA LA ZONA 1 DEL TRANSPORT


Feia dècades que els usuaris del transport públic (tant els habituals com els esporàdics) aspiràvem a què el nostre municipi formés part de la primera corona del transport metropolità. Convençuts que el millor a futur serà la tarifa per km recorregut (T-mobilitat) però que mentre un bon estalvi en els bitllets serà a través d’aquesta Zona 1. Els socialistes hem treballat de valent, des dels ajuntaments i des del mateix govern metropolità, fent possible aquesta realitat. Sant Cugat disposa de set estacions dels FGC, a més de la xarxa de bus urbà i interurbà, i tot amb una tarifa integrada que a partir de l’1 de gener ens permet viatjar pels 36 municipis metropolitans restants a un bitllet senzill, i a la vegada ens ha permès mantenir el cost dels viatges cap a Terrassa, Rubí, Bellaterra i Sabadell. Hem de seguir avançant cap un transport públic col·lectiu, econòmic i sostenible ambientalment pensant en la minva de la petjada ecològica.


miércoles, 30 de enero de 2019

CONSELL DE BARRI O CONSELL DE DISTRICTE?

Ja fa temps que els socialistes estem fent una reflexió entorn a la participació dels barris, i de si està ben recollit i detallat en el “Reglament de Participació” que ens hem dotat a Sant Cugat. Durant els passats mandats i en aquest també aquest reglament ha patit diverses modificacions per tal de ser un instrument pràctic, però això no ens ha d’estranyar, els reglaments són per complir unes normes, però també han de ser permeables i adaptar-se a les noves realitats socials o senzillament s’han d’actualitzar. Ara bé ja pronosticàvem un fet negatiu que afecta directament al seu funcionament i que en ha dut a posar en qüestió el mateix àmbit territorial dels anomenats consells de barri. Al nostre entendre s’han comès alguns errors que caldrà corregir.
En primer lloc un àmbit territorial mal definit, més enllà dels històrics barris de Mira-sol, La Floresta i Les Planes, els que composen l’àmbit Est i Oest és artificial sota el paraigua de “Consell de barri”. La lògica hagués estat de mantenir el nom de Consell de Districte o bé amb el nom de Consell de Barris. I perquè no va ser així? doncs perquè encara ens emmirallem massa amb la ciutat de Barcelona i que ningú es pogués pensar en generar una estructura similar a la que hi ha al municipi veí, amb poder i pressupost per serveis propis, no fos cas que... Al Centre Est i l’Oest hi ha tanta varietat diferencial entre barris que és pràcticament impossible tenir posicions comunes en determinats temes. Dos exemples, quines són les similituds entre Sant Francesc, Coll Favà, Volpalleres i Can Barata? O bé entre el Centre-Estació, Can Traval, el Parc Central o l’Eixample? Doncs cap! Més enllà que conviuen a Sant Cugat. Ara posats a revisar aquest capítol entenem que caldria tornar a l’antiga denominació de Districte i possiblement la ciutadania ho entendria millor: el consell de Districte aglutinador de diversos barris amb diferents realitats.
El tercer error, que Can Mates i Volpalleres no tinguin un consell propi. Els socialistes vàrem batallar també perquè com a mínim aquests dos nous barris, juntament amb la Guinardera formessin una nova realitat amb un consell de participació exclusiu, amb història recent, les problemàtiques i les realitats són similars. Però les majories absolutes del govern anterior i el seguidisme d’altres forces polítiques ho varen impedir, de nou ens vàrem quedar sols defensant el territori des del barri. Ara veurem quina és la proposta en aquest sentit, nosaltres ho tornarem a defensar, després de parlar amb veïns i veïnes d’aquests barris.
El quart error de la participació en el barris, la manca de compromís i creença des del consistori en la capacitat de gestió i presa de decisions dels Consells de Districte. Els socialistes sempre hem cregut en la descentralització i la proximitat de determinats serveis als districtes (es pot veure en els programes electorals del PSC com a mínim des de l’any 1.999). Aquestes petites accions descentralitzades fan prendre consciència del barri on es viu, hi ha la percepció que es compte amb la decisió del barri, que hi ha serveis que no fa falta el desplaçament al nucli de la ciutat, que depenen de la gestió directa del districte. Però la realitat és una altra, tant sols hi ha capacitat per decidir la lliure disposició anual, i d’aquella manera. Ni tant sols els pressupostos participatius tenen present els barris, hom pot imposar una decisió d’un projecte en un barri que no és el seu, i clar després venen els problemes. Per tant la nul·la capacitat de decisió dels Consells de Districte en àmbits de la vida quotidiana fa que hi hagi una mancança de credibilitat sobre el Consell.
Els darrers dos errors van units a l’anterior, són l’acord polític perquè una altra força que no estigui al govern ostenti la presidència i l’acceptació per la voluntat de figurar d’aquesta tercera, però sense capacitats no serveix de res. I perquè? Quantes vegades hem sentit a les presidències del  Consell de Districte del Centre Est o de la Floresta queixar-se perquè no hi ha voluntat de tirar endavant qüestions que sorgeixen durant els plenaris per part de l’equip de govern? o la manca d’informació, i dilatació en el temps de determinades decisions? Tot provocat per una manca de delegació real, una escassa creença en la potencialitat dels districtes i el pensament que les coses quan més centralitzades millor. Molt possiblement fruit d’aquest desencís aleshores és quan sorgeixen les idees de segregació, de voluntats d’esdevenir un subjecte polític diferent per tal de tenir capacitat de decisió i poder gestionar un pressupost lliurement.

Per tant en els propers mesos i segurament en el proper mandat intentarem afrontar aquest debat i impulsarem les nostres propostes sobre la participació als barris i als Consells de Districte.




Article publicat a Cugat.cat el gener de 2018

martes, 29 de enero de 2019

Un pas més perquè els autobusos no passin per sobre la plaça de l’estació


El passat ple del més de desembre votava favorablement de nou per trobar una alternativa al pas dels autobusos per la superfície de la plaça Lluís Millet, un objectiu reivindicat pels veïns i veïnes de la plaça del Centre-Estació des de fa més de 15 anys i que ja contemplava el pla de mobilitat aprovat  el 2013. L´any 2004 es van acabar les obres de la plaça i s’inaugurà el túnel subterrani i amb el creixement de la ciutat, també el volum de persones que hi transiten, es calcula que si l’any 2010 hi passaven més de sis milions de persones a l´any, aquest ha augmentat a dia d’avui en un 5%.

Tot i tenir en el seu moment el consens de veïns, professionals del taxi, conductors d’autobusos i la totalitat dels partits d’aleshores, la sorpresa ha estat el no suport ara, dels regidors de la CUP i d’ICV (ara es fan dir comuns), dos partits redactors i favorables al pla de mobilitat i que s’ho han repensat, diuen que la convivència vianants i autobusos és compatible tot i els “incidents” amb terrasses, vianants i activitats a la plaça. En aquest sentit, cal reubicar la parada de l’estació en un indret que no perdi centralitat, ni connectivitat, cal garantir també la comoditat i la seva òptima senyalització.
Aquest posicionament ha estat un pas més per avançar cap a la solució definitiva, per donar a la plaça Lluís Millet un ús més social, per evitar l’estrès de vianants i conductors, per repensar de nou el model de transport bus. Agraïm el suport del govern i la resta de formacions polítiques, destacar la paciència dels veïns i veïnes que fa tants anys que reivindiquen que els autobusos deixin de passar per sobre la plaça de l’estació.

Article publicat al Tot Sant Cugat el gener de 2019

lunes, 28 de enero de 2019

Diem PROU ala autobusos per la plaça de l’estació!


Ara farà quasi quinze anys que els veïns i veïnes de la plaça del Centre-Estació es van constituir per defensar un doble objectiu. El primer, salvar els pous antics que regaven les masies i cases de l’entorn de l’estació dels FGC amagats en el solar del “garden Griera”, hi ho van aconseguir. La segona qüestió, era evitar que després d’iniciar de les obres del túnel de la plaça Lluís Millet (coneguda com la plaça de l’estació) amb un carril de “prioritat invertida” es pogués evitar que l’autobús hi tingués un recorregut i una parada estable.
En aquell moment l’expert en mobilitat Ole Thorson, que va assessorar en el pla de mobilitat, ja veia que “a la llarga” seria inevitable desviar el trànsit dels autobusos per un altre lloc si es volia donar vida a la plaça. Doncs bé, des de que l´any 2004 es va inaugurar el túnel subterrani de la plaça Lluís Millet, no s’ha donat resposta a la demanda veïnal. Cal tenir present que segons les dades del 2010 hi transiten per la plaça més de sis milions de persones a l´any, i es preveu que ha tingut un creixement del 5%.
Per la plaça hi passen i paren quatre línies d´autobusos, i han provocat més d’algun incident i malestar amb vianants, així com les molèsties de terrasses de bars, més d’una vegada l´obertura horària per càrrega i descarrega ha provocat confusió entre els conductors, veïnatge i motos que no fan cas de la senyalització i de la prioritat invertida.
Els veïns i veïnes volen una plaça amb més activitat comercial que ara, que sigui un punt de referència i no només de trànsit, amb un volum de pas de vianants dels més elevats de la ciutat i un espai on es podrien fer més activitats durant l´any.
Recollint doncs l’anhel de l’Associació Veïnal del Centre-Estació de Sant Cugat ens sumem a la demanda de suprimir la parada d’autobusos de la plaça Lluís Millet i fem nostre les propostes i solucions aportades, tot i que n’hi ha una que sobrepassa a la resta i és la principal: que deixin de passar autobusos pel bell mig de la plaça.
Val a dir que en el seu moment i com ens consta. Les mesures foren acordades i consensuades amb veïns i veïnes, el col·lectiu de conductors i conductores d’autobusos, els i les professionals del taxi, i els comerços, és a dir un consens ampli, aleshores també amb el suport de la totalitat de forces polítiques existents a l’oposició. 
Aquest canvi suposaria una millor convivència entre els vianants i es guanyaria espai al vianant, també en termes de contaminació i brutícia. Perquè entenem que canviar el recorregut de les línies d’autobusos i fer-los passar pel túnel subterrani només comportaria canviar la parada d’autobusos uns metres i no provocaria grans canvis de recorregut, i a la vegada es podria parlar de descongestionar la parada del centre a favor d´una parada central propera a l´estació FGC de Volpelleres amb connexió amb la R-8 de Renfe.
Potser caldrà modificar les propostes, matisar-les, o bé treballar-les en un calendari posterior, però el que és més clar de tot és que, si ens creiem els termes de mobilitat sostenible i ho compaginem en una ciutat amable, segura i connectada ambientalment, passa per crear nous imaginaris i nous recorreguts de les nostres línies d’autobusos.
Si aquesta proposta tira endavant, no serà en benefici del PSC, ni del veïns i veïnes del Centre-Estació, ni tan sols dels i les vianants, sinó serà en benefici de la ciutat, en benefici de Sant Cugat.

Article publicat al Cugat.cat el desembre de 2018


domingo, 27 de enero de 2019

Marta Mata i Clara Campoamor símbols de la lluita igualitària


A proposta del PSC Sant Cugat ja disposa en els seus carrers del nom de dues dones d’especial rellevància en la lluita per la igualtat.
La plaça de Mira-sol passa a dir-se CLARA CAMPOAMOR, advocada, escriptora i política activa durant la IIª República. Com a diputada destacà per la defensa que va fer dels Drets Civils, va impulsar  la Llei dels Drets del Nen, la Llei del Divorci, i la igualtat de drets electorals, el 19 de novembre de 1931, per la seva iniciativa les dones votaven per primera vegada.
I l’avinguda Barcelona per Passeig de MARTA MATA, pedagoga i política, defensora de l’escola laica i fundadora de l’escola de mestres Rosa Sensat. Va impulsar la renovació pedagògica amb el restabliment de la democràcia a Espanya, a través de la vesant política durant 30 anys, fou Regidora de Barcelona, Senadora i Diputada a les Corts Generals, i Diputada al Parlament de Catalunya pel PSC.

Article publicat a la revista municipal SOM Sant Cugat el novembre de 2018

sábado, 26 de enero de 2019

Uns pressupostos poc realistes


Els pressupostos locals han tirat endavant inicialment per l’excessiva generositat d’ERC i la CUP, no van aconseguir agradar a ningú de l’oposició. L’equip de govern es troba en una situació crítica i amb una clara minoria, tenen una dificultat extrema per aprovar uns pressupostos poc rigorosos i mancats de realitat. Diuen que prioritzen aspectes socials, seguretat i habitatge, essent inferiors als de l’any passat. S’entén? Fàcil! per fer aquesta equació cal restar d’algun altre lloc, és a dir retallen estructura i serveis propis de l’ajuntament. També hi ha un retrocés en inversions. Quan es presenten les millores en percentatges i no amb números absoluts pot resultar enganyós, pot semblar que s’augmenta molt però finalment la xifra absoluta pot resultar minsa. Hi ha moltes maneres de “maquillar-ho”. I per acabar d’arrodonir-ho tampoc han mantingut els compromisos amb el PSC que havien adquirit l’any 2018. Per això es fa difícil poder-hi donar suport i creure’s res.

Article publicat al Sant Cugat Magazine el novembre de 2018