domingo, 21 de octubre de 2018

Amb intensitat i il·lusió


En unes circumstàncies excepcionals vaig ser elegit candidat a l’alcaldia el 2015. Una comtessa electoral molt dura, afrontant una situació difícil, de desencís i amb un panorama polític advers, amb la única voluntat col·lectiva de soterrar al socialisme i el catalanisme polític de Sant Cugat. En aquell context, un grup de companyes i companys ens vàrem unir i ens vàrem posar a treballar per teixir la millor candidatura possible amb el suport del partit, i ho vàrem aconseguir! I vàrem afrontar amb força una campanya austera, amb un bon programa electoral, amb la màxima participació, s’hi va bolcar tothom. Tota aquesta combinació va poder revertir els mals auguris d
e la representació municipal, a 50 vots de repetir resultats!

Durant aquest mandat hem pogut reforçar el grup municipal, i signar un acord de govern que va treballar quasi un any. Ningú dubte dels beneficis que ha portat a la ciutat, i que ha permès implementar polítiques actives d’ocupació -encara presents-, la millora, la dignificació i la igualtat salarial, així com la implementació del salari de referència entre d’altres. També vàrem aconseguir que el municipi tornés a mirar a la comarca, implicant-la en diferents projectes com el de la reindustrialització i el suport a la pagesia, i influint en la resta de les àrees de govern. Podríem dir que hem assolit un grau important del programa electoral. En definitiva, el bagatge ha estat positiu. I amb aquesta voluntat de continuat, i perquè els tornem a ser decisius en la governabilitat, em presento de nou per ser candidat a l’alcaldia de Sant Cugat pel PSC, la militància té la darrera paraula.

Aquest article va ser enviat al Tot Sant Cugat per ser publicat a inicis d'octubre

Sense 6 i 7 no hi ha 1


Ara està de moda parlar dels drets fonamentals de les persones, i a les portes del malaurat  aniversari del despropòsit de primer d’octubre –curiosa data que aquells que hagin patit la veritable repressió franquista ho recorden com el dia del “alzamiento”-, potser caldria remuntar-se què ens van portar aquests fets, i la deriva unilateralisme de les “forces” independentistes i l’immobilisme del govern de l’Estat, capitanejat per un PP ranci i incapaç de dur a una taula de negociació el desencís de la majoria de catalans i catalanes cap a la seva política discriminatòria i centralista.
Ens podríem preguntar quin és el punt de partida, on posem el punt d’inflació? I segons amb qui parlem ens podem remuntar a la recollida de signatures en contra de l’Estatut, altres, en la pròpia resolució del TC sobre la inconstitucionalitat inconsistent, com s’ha demostrat en l’articulat d’altres estatuts d’autonomia. Altres posarien en el punt de vista la irrupció de Puigdemont com a president de la Generalitat, i altres posem l’accent en la vulneració dels drets dels diputats i diputades el 6 i 7 de setembre de 2017 i haver-se saltat no només el reglament del Parlament de Catalunya avalat pels lletrats de la mateixa institució, sinó també les mateixes Lleis vulnerat l’Estatut i la Constitució.
Els que em coneguin saben bé que molts no ens reconeixem en aquesta Constitució, i que ni tant sols teníem edat per votar-la, que s’ha de modernitzar, que s’ha de reformular i canviar. L’argument aquest que quan interessa els “grans partits” es posen d’acord, no és ben bé així, no estem parlant ara en aquests moments de “retocar-la”, sinó de “transformar-la” de “reformar-la”, és més jo apostaria per incloure automàticament la seva renovació cada cert temps.
Tornant al 6 i 7 de setembre l’espectacle va ser decepcionant i vergonyant per una institució amb el prestigi que tenia fins aleshores el Parlament de Catalunya, i això ens va conduir al primer d’octubre del 2017.
És sabut ja per tothom que un dels màxims actors perquè els fets no ens haguessin anat portant a l’abisme va ser el PSC i al seu capdavant en Miquel Iceta, en aquell moment s’intentava que el tren no acabés descarrilant com va passar a partir del 10 d’octubre i la fugaç declaració d’independència.
Vàrem viure amb inquietud aquest joc de “cuit-i-amagat” amb les urnes, la vetlla de les escoles i centres de votació, l’eufòria matinal i la mofa constant ens va sortir molt cara a la ciutadania. Però tot va canviar en l’instant que la Policia Nacional o Guàrdia Civil va començar a carregar de manera indiscriminada i insultant, de manera desproporcionada i irracional, en aquell instant tota la força de la raó de l’Estat, o millor dit del Govern del PP va desaparèixer i es van desautoritzar. Els socialistes vàrem ser els primers a demanar la retirada de les forces de seguretat de l’estat (11h aproximadament), però ningú ens va fer cas, ni el Delegat del Govern Enric Millo, ni el Ministre Zoido, ni quasi els mitjans de comunicació (TV3 ni tant sols es va dignar a donar la roda de prems d’Iceta en directe). En definitiva un despropòsit que ha causat dolor i pitjor arguments favorables a la causa independentista, i també a nivell internacional.
Gràcies a tot plegat, ara molts pobles i ciutats del país han posat nom a carrers i places pels fets del primer d’octubre, un fet que divideix a la ciutadania en blocs, que més enllà del recordatori segueix excloent a una bona part de la ciutadania, un mal auguri de com ha de ser el consens, l’acord, el pacte i la negociació.
De totes maneres ara hi ha una forta ventada d’esperança per reconduir la qüestió, no serà en setmanes ni en mesos, però el nou Govern d’en Pedro Sánchez en poc temps ha demostrat la seva predisposició a construir les bases per l’entesa, i que mentre, els governs estan per resoldre els problemes de la gent, perquè ens agradi o no els problemes no han desaparegut i amb unes institucions ofegades i intervingudes no es podia avançar.


Article publicat a Cugat.cat l'1 d'octubre de 2018

sábado, 20 de octubre de 2018

Amb intensitat i il·lusió per a la gent


Ja han passat casi quatre anys de les darreres eleccions, amb un panorama polític advers però amb una candidatura amb garanties per tirar endavant un programa i una proposta electoral ambiciosa.
Hem demostrat la nostra responsabilitat i compromís amb el municipi i amb la gent, amb una oposició responsable i un acord de govern quan ha fet falta, ens ha permès implementar polítiques actives d’ocupació, i dignificació laboral i salarial, així com retornar la mirada a la comarca implicant-nos en projectes tals com la reindustrialització i la mobilitat entre d’altres, a part d’influir en la resta de les àrees de govern. Podríem dir que hem assolit part dels objectius fixats. En definitiva, el bagatge d’aquests anys ha estat força positiu.
I volem continuar implementant polítiques per a la gent, i presentarem una bona candidatura amb complicitats i participació de la ciutadania i entitats, perquè tornarem a ser decisius en la governabilitat, per seguir treballant amb intensitat i il·lusió.


Article publicat a la revista Magazine Sant Cugat pàgina 23 l'octubre de 2018

UNA NOVA SEU SOCIALISTA A SANT CUGAT AMB IL·LUSIÓ


Els socialistes de Sant Cugat iniciem el nou curs polític amb molta il·lusió i amb ganes d’afrontar el repte dels propers mesos, i continuant fent propostes per a la ciutat, pel barris i per la ciutadania, i amb tot el bagatge que representa haver estat quasi un any al govern i haver pogut implementar polítiques i actuacions que actualment estan vigents i donant els seus fruits. També amb la profunda responsabilitat que representa estar en el govern de l’Estat i poder des del nostre municipi aportar el granet de sorra i amb la tranquil·litat de que els socialistes catalans estem ben representats amb dos ministres amb un pes específic dins del govern de Pedro Sánchez com són la Maritxell Batet i en Josep Borrell.
Ho fem amb la il·lusió d’afrontar aquesta recta final del mandat i posant tota la força i energia encarant les properes eleccions del maig del 2019 on el PSC serà clau de nou en la governabilitat del municipi. Per això ara i quan justament estem celebrant els 40 anys del partit a Sant Cugat obrim la nostra seu de la plaça dels 4 Cantons el proper 15 de setembre a la ciutadania. Entre eleccions, primàries, festes majors, vacances i altres esdeveniments, no havíem tingut ocasió de fer-ho, i perquè en poques setmanes celebrarem les primàries a la candidatura de la ciutat. Hi ha hagut entitats i col·lectius que ja han utilitzat la seu per reunir-se, i d’altres que ho podran fer també, com un espai més a la ciutat. Ho fem com a tret de sortida i amb la voluntat de seguir creixent com els darrers mesos i continuar explicant i treballant pel nostre projecte de municipi, de país i d’estat. Hi sereu benvinguts.
Article publicat al Tot Sant Cugat el setembre de 2018

viernes, 19 de octubre de 2018

INICI DE CURS, TOT CONTINUA IGUAL


El mes de setembre és típica l’expressió “inici de curs”, però segons diuen en realitat en política, no és res més que la continuïtat del curs que “teòricament” es va acabar el més de juliol. Però realment ha estat així?
Durant tot l’estiu hem vist com el món independentista ens anava anunciant una tardor calenta, l’expresident Puigdemont i el seu enviat a la terra promesa –el president Torra- han obert la majoria de telenotícies de TV3 i les notícies de Catalunya radio, encara que només fos per contestar algunes declaracions sense importància, és igual, mentre el PDeCAT segueixi negant el repartiment de pantalla amb ERC així ens anirà en aquesta televisió pública. És cert que ERC sembla que comença a trepitjar de peus a terra i abaixa la temperatura, però no per això deixen de ser menys responsables que el Parlament de Catalunya amb el seu president hagin decidit tancar-lo fins l’octubre per desavinences entre les forces governamentals. Tot i així declaracions, pelegrinatges, festes majors, recepcions insípides d’uns i dels altres, qualsevol motiu era bo per tenir l’excusa i poder fer-ne notícia i mantenir viva la flama. Per altra banda no ens podríem deixar l’escalfament de la CUP –cercant també el seu espai- sobre les execucions extrajudicials referides als Mossos d’Esquadra –al meu entendre crec que es podria pensar segons les informacions quasi de defensa pròpia-, en veu del seu portaveu al Parlament, oblidant-se que aquest mateix cos de seguretat de l’Estat, fou el gran heroi del nyap de l’1 d’octubre.



També hem observat la fugaç transformació del nou PP, que passava del blau cel al taronja de quan es pon el sol –ideològicament parlant- radicalitzant i endurint el discurs, com si d’aquesta manera els ajudés a pair una mica més la pèrdua de la presidència del govern de l’Estat. O bé com Ciutadans que no ha esperat a la tardor i ha volgut agafar la iniciativa de sortir als titulars -ara que tothom ja comença a veure de quin peu calcen-, sobretot amb manifestacions antiagressions que acaben amb trompades descontrolades i exageracions periodístiques. Ambdós partits amb el peu canviat per la voluntat del govern de Pedro Sánchez de treure el dictador del Valle de los Caídos i transformar aquell espai en una altra cosa, la meva opinió és que s’hauria d’enderrocar, hi ha massa enaltiment per poder-ho reconvertir, no estem parlant de la presó Model de Barcelona o d’altres espais referits en la memòria històrica. Suposo que ambdós grups es veuen batallant en un espai electoral imprecís, el del centra dreta nacionalista espanyol i que no volen la irrupció d’altres forces, massa a repartir en aquest pastís ideològic, però en definitiva sense un clar rumb ni projecte ni per Espanya, ni menys per a Catalunya.

I el darrer anàlisi per la situació dels Comuns, sobretot a través del seu màxim exponent que és la gestió de la ciutat de Barcelona on els problemes de salubritat, de seguretat, de la permissivitat amb les vendes ambulants, de l’ocupació de l’espai públic, del consum i venda de droga, dels taxis, d’inversions, d’habitatge... i l’arribada de turistes a l’estiu ha demostrat la incapacitat d’una alcaldessa desapareguda i sobrepassada per la magnitud del què representa la capital de Catalunya, una ciutat no es governa només en paraules, cal gestió i saber-ho fer, i sobretot cal ser-hi.

Els socialistes, ara amb la responsabilitat del govern de l’Estat, hem endegat moltes iniciatives per dur-les a terme en curt i mig termini, però posant els fonaments per una mirada llarga. És obvi que la política no només són gestos, que també, i fets. Crec sincerament que el govern Sánchez ha obert moltes portes i esperances, al diàleg, a les inversions, a les polítiques socials, a la solidaritat, a la responsabilitat de governar per a tothom, i a reequilibrar, no només els serveis, sinó també la redistribució dels recursos i dels impostos. La mateixa negativa del PDeCAT de negar l’augmenta  les rendes més altes és una mostra, la voluntat de teixir complicitats amb Unidos Podemos o amb ERC i el PNB són mostres clares que es vol una legislatura llarga.

Per tan, mentre uns es barallen, intenten dividir la societat, intenten afavorir els seus o simplement busquen el seu espai, els socialistes preferim teixir ponts, dialogar, proposar, negociar, acordar i unir a la ciutadania.

I aquí a Sant Cugat? Doncs seguim treballant, demostrant que tenim la il·lusió i les ganes de seguir proposant el millor pel nostre municipi, l’experiència d’haver estat en el govern et reporta una mirada diferent, més pragmàtica i realista. Durant aquest estiu hem fet propostes per millorar coses del dia a dia, com ara les parades de taxis, o la dinamització comercial, de la necessitat d’obrir ja l’equipament de Can Quitèria, de com rebaixar la fractura social, de consensuar les propostes en matèria d’habitatge, i el manteniment en la defensa de Torre negra. Com veieu per a nosaltres el curs no s’acaba l’estiu, sinó que continuem al peu del canó. De totes maneres esperem que tots hagueu passat aquesta època de l’any de la millor manera possible, i que tingueu una bona entrada de curs.

Article publicat a Cugat.cat l'1 de setembre de 2018

FINAL D’ETAPA CONVERGENT A SANT CUGAT


Aquests dies diversos mitjans de comunicació ens demanen la valoració del curs polític, sobretot l’anàlisi des d’una perspectiva santcugatenca, algun dia ens podrien demanaran també una avaluació dels propis mitjans, del comportament i de la responsabilitat  que aquests també tenen de crear opinió, o l’enfoc de les “noticies” o dels “esdeveniments” que es projecten, i de la suposada neutralitat o l’interès periodístic, i que molt sovint s’obliden del propi criteri dels periodistes o de la línia editorial que cada mitjà impregna a la seva empresa, però aquesta de moment no és sobre la taula.
Tornant a la valoració política, creiem que aquest curs ha estat en general un despropòsit, el procés ho ha embolicat tot, malauradament la vida de la nostra ciutat s’ha vist massa afectada pel procés i per les actituds viscerals processites. Iniciàvem el curs amb un bon pacte de pressupostos i que van propiciar un bon “Acord Govern” que consolidava i donava estabilitat a la gestió municipal, suposava una passa endavant pels “petits detalls” de millora del dia a dia de la ciutadania i del municipi. I per citar alguns exemples: una empenta a les inversions, un impuls al pla de millora del barri del Monestir-St. Francesc, un pas decidit per dignificar les condicions laborals i els drets dels treballadors i augment i millora dels plans d’ocupació, suposava a la vegada allargar el temps de contractació i un salari digne, marcat per l’acord del salari de referència municipal. En altre àmbit recuperava la mirada territorial, un encaix a la comarca i a la metròpolis de Barcelona. En fi podríem donar més detalls però estan abastament explicats, els podeu trobar en els nostres perfils a les xarxes o a la web del PSC.
Però com he dit abans, que la dèria independentista ha trencat no només els ponts de diàleg, sinó la coherència i la lucidesa en la presa de decisions, aquesta fou una de les raons per les que el PSC també va valorar la no continuïtat en el govern de la ciutat. Un cop celebrada la ruptura del govern per part del món independentista santcugatenc -i val a dir que també, fent el joc i aplaudit per la dreta tradicional local com és Cs i PP-, amb un nou govern a la Generalitat, i un cop consumat el canvi de govern a Madrid -amb la moció de censura i el nou lideratge de Pedro Sánchez, el desgavell està servit. Se’ls desmunta l’argumentari quan veuen que a l’altre costat hi ha algú que vol dialogar, quan es fan gestos per intentar encarrilar una negociació, quan hi ha una força política, com els socialistes, que hi hem posat el coll sense imposicions pel diàleg i el pacte, ni pintades, ni insults, ni sortides de to, aleshores la desorientació és major.

I tot plegat la nostra ciutat ha notat aquesta paràlisi amb una greu desacceleració dels projectes de ciutat. El nou govern de la Generalitat ha provocat a la vegada un efecte doble, primer perquè de retruc hi ha hagut un seguit de “peces polítiques” que han deixat l’equip de govern en una debilitat inusual, com feia dècades que no es veia, amb noves incorporacions substituint a les persones que han marxat. L’alcaldessa i un regidor ha deixat el càrrec i ha provocat l’entrada d’un nou regidor de la “vella “ Unió Democràtica hagi passat directament a no adscrit, minvant el nombre de regidors de govern. Un dels altres factors és la inexpertesa de la nova alcaldessa, que conjuntament amb la fugida de part de l’equip directiu, accentua el suport plenari, i una crisi profunda a nivell intern del PDeCAT, ens evoca a una darrera etapa del mandat municipal de paràlisi.
No hi veiem un futur clar en aquest sentit, però si sembla que es pot dibuixar un possible canvi de majories en les properes eleccions municipals, fins ara no es veia que l’antiga CiU pogués perdre l’alcaldia, però la divisió del centre-dreta nacionalista tradicional en diverses formacions polítiques, més la bomba de rellotgeria de Carles Puigdemont que des de Brusel·les intenta dinamitar al PDeCAT, no sabent sota quina marca i qui ocuparà l’espai convergent. Són tot una incògnita i obre l’esperança de poder tenir un govern local més plural.


Article publicat a Cugat.cat el 28 de juliol de 2018

jueves, 18 de octubre de 2018

LA SEGURETAT DES DE L’ESQUERRA I SENSE DEMAGÒGIA

Sant Cugat té més de 48 km² d’extensió, rodejat de vuit municipis i a la falda de Collserola, formant part de la gran metròpolis i del Vallès. Aparentment el nostre municipi és un dels més segurs i així ho avalen els indicadors delictius, tot i que quan algú es veu afectat en pròpia persona, es crea una percepció de vulnerabilitat i sorgeixen els dubtes. La ciutadania necessita percebre i saber què viu en un entorn segur, per això celebrem la incorporació de nous agents tan demandats, i que cal seguir incorporant-ne més.
Des de L’esquerra hem de parlar també de seguretat, els socialistes tenim una visió de seguretat diferent, basada en la garantia dels drets i les llibertats individuals i col·lectives, i per això cal ser imaginatiu en els nous plantejaments de seguretat, amb les noves tecnologies i una aposta per a la modernització dels equips de treball. S’ha de prioritzar la prevenció davant la reacció per això cal un esforç i anticipar-se als possibles delictes.

El nostre model consisteix en la descentralització per barris, millorar la proximitat, augmentar els recursos i la connexió amb la ciutadania. Per això creiem que no només cal augmentar el nombre d’efectius -policia local i mossos d’Esquadra-, i reforçar els torns de nit i de cap de setmana. Cal desenvolupar una nova estratègia de seguretat, dotar-la de pressupost i innovar, millorar els mecanismes de coordinació política entre els cossos de seguretat i tot per donar un millor servei i poder cobrir òptimament el nostre extens municipi. En definitiva cal un pacte local per millorar la seguretat i la percepció sense demagògies ni discursos incendiaris ni alarmistes.

Article publicat al Tot Sant Cugat el juliol del 2018